UNA MICA D’HISTÒRIA

LA FUNDACIÓ DE L’ESCOLA

L’Escola PIT-ROIG va començar el seu camí com a Llar d’Infants, l’octubre de 1978 en un pis de la Rambla Volart. Les mestres provenien de la Llar d ‘Infants Xabec, i van decidir crear una nova Llar en règim de cooperativa de mestres, amb el suport d’una setantena de famílies, que van dipositar la seva confiança en el nou projecte.

El gener de 1979 varen traslladar-se a l’edifici del passatge Alt del Turó, número 13, i també a la torre del davant que, fins llavors, ambdós edificis estaven ocupats per l’Escola Estel. Pares i mestres van pintar  les aules i van fer de paletes polint parets, donant lloc a una nova escola que, des d’aquell moment va fer del treball conjunt entre mestres i pares, la manera en què nens i nenes sentissin l’escola com a pròpia.

Un pati amb una figuera, que va ser protagonista de molts dels jocs dels infants; un carreró que esdevenia aula de música; una “sala polivalent” on es feia la informàtica, la plàstica i al migdia, es convertia en menjador; la torre, amb unes escaletes estretes per on s’enfilaven els més menuts. Un “poliesportiu” –com tothom l’anomenava- per fer-hi les classes d’educació física, que era un pati de dimensions reduïdes amb la cistella de bàsquet, que encara es pot veure si aixequeu la vista per damunt de la tàpia del carrer  Garriga i Roca, número 8.

L’escola va anar creixent en paral•lel al infants, amb crèdits compartits per pares i mestres, agafant pisos de l’escala de veïns per fer-ne l’ampliació, dedicant una part del temps, als estius, a pintar o a construir mobles. En aquell temps, l’escola formava part del CEPEPC (Col•lectiu d’escoles per a una Escola Pública Catalana). Paral•lelament, s’ajuntava amb el parvulari Baobab, també del barri, per tal d’augmentar el nombre d’alumnes.

Es van superar grans dificultats, com quan el pati de l’escola queia; en situacions de conflicte amb les administracions, per construir una escola pública de qualitat, motor de canvis i transformacions socials; per poder ser una escola pionera i avançada al seu temps, amb sortides al cinema en transport públic, colònies, viatges de fi de curs, setmana a la neu, …  donant una gran importància tant a l’educació musical com a la plàstica. Amb dies de fantasia com el de Sant Nicolau, quedant-se a dormir a l’escola, amb alguna estranyesa i queixa dels veïns.

El curs 1987-1988, PIT-ROIG va passar, també amb lluites i gràcies a la força de la convicció,  a formar part de la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya.

L’abril de l’any 2002 va inaugurar-se l’escola actual al carrer Aguilar. Aquest esdeveniment va ser fruit de l’esforç i de l’entusiasme de les famílies, moltes de les quals sabien que treballaven per una millora que no gaudirien, i d’un claustre de mestres que va treballar incansablement.

L’Escola PIT-ROIG és una escola pública, catalana, innovadora, plural, integradora i oberta. L’esforç amb el que s’ha anat obrint camí queda per sempre, com el de l’ocell que li dóna el nom, menut, bonic i de cant melodiós, i que amb caràcter sociable va tard a dormir restant a l’espera del que l’entorn li pot oferir per tenir una vida plena.